Acompanyament emocional

Les emocions ens envolten, estan presents en les relacions que mantenim tant de manera interpersonal (amb els altres) com intrapersonal (amb nosaltres mateixos).

Gestionar les emocions de manera que no faci falta “posar-se una màscara” per a la seva gestió diària. És a dir, de poder ser nosaltres mateixos amb l’emoció que sentim quan estiguem davant dels nens i nenes. El fet de transitar les nostres pròpies emocions facilita que puguem acompanyar les emocions dels infants (exemple: si jo em permeto estar trist, enfadat o espantat, em facilitarà acompanyar l’infant en la seva tristesa, ràbia o por).

Les emocions no les eduquem, acompanyem processos on estan implicades. I aquests processos no deixen de ser processos de vida.

Cal que l’ifant estigui en calma per així poder activar processos cognitius.

A QUÈ DIEM ACOMPANYAMENT EMOCIONAL

A la manera de ser i estar amb els infants on el pla emocional està present. Els límits no el poden posar adults que no tinguin un vincle emocional amb l’infant. Per poder acompanyar emocionalment primer cal crear un vincle segur amb l’infant.

FUNCIÓ DE L’ADULT ACOMPANYANT LES EMOCIONS DE L’INFANT. ACOMPANYEM, NO EDUQUEM

  • Ajudem al nen a sostenir la seva emoció (estigui sol a amb un altre), fins que aquesta emoció trobi el seu lloc o la sortida.
  • Reconeixem l’emoció: la podem anomenar si és necessari i vincular-la amb sensacions que percebem del nen en el seu cos. Fer-ho d’aquesta manera ajuda al nen a associar sensacions-emocions.
  • Validar la sensació que està que està sentint l’infant. Això li pot ajudar a ser acceptat tal qual és.
    • Exemple: si un nen o nena que està enfadat el fem fora de classe, l’estem excloent. Associarà que no l’acceptem quan està enfadat. Pot portar a reprimir l’emoció per ser acceptat o obtenir reconeixement.
  • Obrir canals d’expressió quan aquests no sorgeixen de manera espontània: a través de contes, d’activitats psicomotrius…on es produeixin situacions on aparegui l’emoció: a juda a crear un mapa.
  • Facilitar “rutes internes” que ajudin l’infant a “transitar” en les seves emocions.

Tendim a mirar el futur de l’infant, el que necessitarà quan serà gran. Millor centra-nos en l’AQUÍ i l’ARA.

COM ACOMPANYEM ELS INFANTS A L’ESCOLA?

CRITERIS QUE HEM DE TENIR EN COMPTE TOTS ELS ADULTS QUE ACOMPANYEM ELS INFANTS A L’ESCOLA

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *