LÍNEA EDUCATIVA

REFERENTS PEDAGÒGICS

Me gusta estar junto a los niños,

porque creo en su diferencia.

Me gusta porque

no son ni pragmáticos, ni funcionales

porque siempre se toman su tiempo

y cuando tratan de estructurarlos

encuentran el desvío y encuentran otro camino.

Me gustan los niños,

porque no se preguntan si es lo indicado.

Me gustan porque

se abren, y se disponen ante cada situación, 

y no es cuestión de inocencia,

sino de inferencia.

Me gusta estar junto a los niños

porque con su enigmática presencia

abren mi diferencia.

Manena Vilanova.

A partir dels eixos i prioritats definits, la nostra escola recull diferents posicionaments pedagògics que perfilen:

  • Una determinada imatge del nen i de la nena.

  • Una relació amb els altres.

  • L’escola com un espai pels nens i per les nenes.

    Recollim l’experiència educativa de les escoles 0-6 de Reggio Emilia i el seu posicionament pedagògic com un enfocament educatiu que recupera la mirada dels nens i de les nenes com un estil de fer les coses d’una determinada manera.

    Aquesta escolta del concepte de cultura infantil, ens permet treballar des d’una perspectiva de la construcció de la cultura entesa com un entramat de significats (Geertz).

    Una mirada del nen i de la nena que gira al voltant de les seves potencialitats, competències i capacitats, com a base de les anomenades “intel·ligències múltiples” (Gardner) i els diversos llenguatges que té i que l’escola ha de potenciar i explorar (Malaguzzi).

    Escoltem les aportacions sobre l’organització dels ambients (Brofenbrenner) pensats des de les possibilitats dinteracció (Abad) amb provocacions que convoquen als nens i les nenes i que dignifiquen el joc en totes les seves formes per a la construcció de la pròpia vivència emocional (Palou) a nivell cognitiu, afectiu i social.

    A l’escola es fa un seguiment documental (Hoyuelos) que es posa al servei pedagògic per:

    • Analitzar canvis, situacions, vivències a l’escola.

    • Conversar amb els infants.

    • Conversar amb les famílies.

    • Fer més sòlida la presència de les accions dels nens i nenes.

    • Escriure i re-escriure la història de l’escola.

    • Ajudar a elaborar els informes.

    • Com a suport per a les reunions i les reflexions pedagògiques.

      L’ambient emocional, físic i d’interacció és fonamental a la nostra escola. L’aprenentatge s’allibera dels paràmetres d’individualitat i es converteix en una qüestió col·lectiva. Un aprenentatge que a més de pensar-se des de l’aprenentatge significatiu (Ausubel) busca que sigui rellevant. (Pérez Gómez). 

      Donem especial valor a l’alteritat (Derrida), on la interculturalitat és una pregunta permanent. Això ens permet pensar una escola participativa, generant valors de respecte i convivència.

      L’altre és un potencial dintre del grup que porta a viure les particularitats, no com un referent de comparacions, de les mancances de l’altre, sinó com un gran enriquiment personal.

      Construïm una escola on la planificació dels processos d’aprenentatge es planteja des dels interessos dels nens i de les nenes i del diàleg amb les mestres i la resta d’adults que formen part de la comunitat educativa. Aquesta planificació:

      Recull l’observació i el registre de les coses que les nenes i els nens fan i diuen fent. Accions no verbals no justificades, accions repetitives o maneres altres de fer les coses que no requereixen paraules ni explicacions (Vilanova). No tot s’ha de comprendre ni interpretar.

      Es projecta a partir dels canvis de les nenes i dels nens i que es contrasta amb les coses que la mestra ha disposat.

      Es confronta amb els objectius d’aprenentatge que les mestres han determinat, atentes perquè s’enforteixin les seves capacitats, les seves potencialitats i intel·ligències (Gardner).

      La nostra escola es planteja l’autonomia des de la relació, és una autonomia acompanyada, on els adults acompanyen a les nenes i als nens en el seu procés de creixement. Un acompanyament des de l’afecte, perquè és l’afecte el que et fa lliure. Les nenes i els nens fan les coses soles i sols perquè es troben acompanyats per l’afecte, és un tipus d’autonomia consolidada en l’estima què és en definitiva, la que els hi dona seguretat. La vida i les situacions de vida són els referents emocionals als quals hem d’estar atentes per a poder donar el suport emocionals que els infants ens demanen.

      La nostra escola és una escola inclusiva, on la diversitat és una característica intrínseca de l’ésser humà. L’escola ha de cercar condicions i espais d’inclusió, especialment quan hi ha tanques significatives per qualsevol aspecte de l’aprenentatge .

      Tots aquests referents, i d’altres que podem anar incorporant, tenen una finalitat, oferir als nens i a les nenes possibilitats per a desenvolupar les seves habilitats i capacitats en un entorn agradable i respectuós que els hi permeti anar creixent i viure l’experiència de l’escola amb felicitat. 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *