Acompanyament emocional

Les emocions ens envolten i estan presents en les relacions que mantenim amb els altres (interpersonals) i amb nosaltres mateixos (intrapersonals). Per això, per estar bé i en equilibri, caldria aprendre a gestionar totes les emocions que experimentarem al llarg de la vida. Si ho aconseguim, podrem ser nosaltres mateixos, sense màscares, en qualsevol moment i situació. Aquest entrenament convé fer-lo des de la infància i el paper de l’adult (educadors i família) és acompanyar els infants en aquest camí.

A l’escola Polinyà acompanyem els infants en els processos que els fan experimentar qualsevol tipus d’emoció, ja sigui d’alegria, fascinació, curiositat, però també tristesa, enuig, ràbia, por… Els ajudem a distingir les emocions que sorgeixen en el dia a dia, a descobrir què senten, a expressar-ho i a com gestionar-les des del respecte i sense jutjar-les.

A què diem acompanyament emocional?

A la manera de ser i d’estar amb els infants on el pla emocional està present. Les nostres emocions parlen de necessitats, sovint carències i per això és fonamental atendre d’entrada les necessitats bàsiques de l’infant com són: amor, protecció, cura, autonomia, alimentació.

La funció de l’adult és acompanyar les emocions de l’infant

Creiem que les emocions no es poden educar, sinó que s’han de viure, sentir i acompanyar. I per acompanyar emocionalment cal primer crear un vincle segur amb l’infant. Per això a l’escola Polinyà:

– Ajudem l’infant a sostenir la seva emoció (estigui sol a amb un altre), fins que aquesta emoció trobi el seu lloc o la sortida.

– Reconeixem l’emoció: la podem anomenar si és necessari i vincular-la amb sensacions que percebem del nen en el seu cos. D’aquesta manera ajudem l’infant a associar sensacions i emocions.

– Validem la sensació que està sentint l’infant sense jutjar-la. Això l’ajudarà a ser acceptat tal com és.

– Obrim canals que permeten els infants expressar les seves emocions, per exemple a través de contes, d’activitats psicomotrius…

– Facilitem “rutes internes” que ajudin l’infant a “transitar” en les seves emocions. Una emoció és conseqüència de l’aquí i de l’ara i per tant una emoció no és un estat permanent. Ajudem els infants a descobrir-ho.